SER HUMIL: UN CAMÍ QUE M’ACOSTA ALS ALTRES”
“Déu resistix als superbs i dóna la seua gràcia als humils”
1.- Què impedix que siguem HUMILS?
SER HUMIL: UN CAMÍ QUE M’ACOSTA ALS ALTRES”
“Déu resistix als superbs i dóna la seua gràcia als humils”
1.- Què impedix que siguem HUMILS?
Urgix reflexionar sobre algunes de les nostres actituds negatives:
-
No escoltar als altres i parlar de nosaltres mateixos. Ser egocèntrics.
-
No dedicar el suficient temps a escoltar, empatitzar amb els altres, prendre consciència d’un mateix.
-
No ser capaços d’adaptar-nos als canvis.
-
L’orgull que fa que les persones imposem les nostres decisions, pensar més en el JO que en el NOSALTRES.
-
L’autosuficiència: quan no reconeixem les capacitats dels altres ni les nostres debilitats i quan no escoltem els altres pels prejuís que tenim envers ells. Ens fa pensar que no necessitem els consells, l’ajuda i la veritat dels altres.
-
No agrair el temps i l’esforç que ens dediquen els altres.
-
L’arrogància: no reconéixer les pròpies debilitats, ocultar-les, excusar-les i no esforçar-se per corregir-les. La ignorància és molt atrevida.
-
No mostrar gratitud a les persones que ens dediquen el seu temps i el seu esforç.
-
Fer veure que són els altres els equivocats i pensar que només nosaltres podem fer bé les coses.
-
Creure que ho sabem i ho podem tot, i deixar d’esforçar-nos per a aconseguir nous èxits.
-
Excessiva necessitat a ser reconeguts: La pròpia societat et porta i espenta a destacar, tindre èxit i sobreeixir entre els altres a qualsevol preu. La societat ens fa confondre humilitat amb debilitat o flaquesa.
-
Caure en la temptació de mirar els altres des d’un escaló més alt i presumir del que sabem i tenim amb les persones que estan en desavantatge.
-
No admetre la crítica constructiva i estar a la defensiva.
2.- Com podem ser humils i pròxims?
-
Ser una persona honesta i sincera cuidant les formes.
-
Sentir-nos instruments de Déu posant les nostres capacitats al servei dels altres per a aconseguir un bé comú.
-
Superar el “jo” i el “meu” per a arribar al “nosaltres”.
-
Donar gràcies.
-
Saber escoltar.
-
Cuidar el llenguatge i les formes, en dir les coses.
-
Mirar a tots amb tendresa, cordialitat, somriure, acceptar.
-
Respectant els altres
-
Valorant les coses simples diàries: expressions d’afecte, donar gràcies…
-
Amb la trobada personal amb Déu.
-
Veient les dificultats dels altres per a reconéixer les pròpies.
-
Deixar en un 2n pla l’ego, sent humils i posant-nos al servei dels altres.
-
Sent compassius, fent propi el patiment de l’altre.
-
Viure amb alegria.
-
Ser obert i estar disposat a aprendre
-
Acceptant com som i donant gràcies pel que tenim.
-
Demanant perdó i perdonant els altres, oblidant els errors i les ofenses dels altres.
-
Apreciant altres virtuts com la modèstia, la sobrietat, la senzillesa…
-
Lluitant contra l’esperit de vanaglòria amb l’ajuda de l’oració.
-
Aprenent de Crist que és humil de cor.
-
Eliminar la supèrbia i cultivar l’esperit positiu envers els altres.
-
Eixir de la tebiesa i mediocritat per a buscar la superació amb actitud de servei.
-
No permetre que les actituds o paraules ofenguen els altres, cuidant el llenguatge; no parlar per a criticar, ni tan sols a fi d’agradar.
-
Confiar en Déu i reconéixer tot el que hi ha d’Ell en les seues criatures.
-
Desenrotllar la infinita capacitat de donar i amar.
-
Procurar tindre una actitud de servei als altres.
-
Tindre Jesús com a model de vida: mestre mans i humil de cor.
-
Recolzar les nostres debilitats en la força de Déu: el que ens fa forts és reconéixer que som dèbils.
-
No buscar gratitud ni aprovació.
-
Enriquir-se amb les virtuts dels altres per a potenciar el creixement mutu.
-
Confiar en els altres.
-
Reconéixer les nostres debilitats com a signe de valentia i honestedat.
-
Treballar en nosaltres la percepció, la contemplació, el silenci i la reflexió.