Com a mamàs i papàs que som.
Este article pretén expressar (encara que resulte complicat) totes eixes emocions que sentim des del punt de vista d’una mare o un pare en relació a la Festa de Graduació d’Infantil, i ens agradaria que esta narració en primera persona, cada una de les mamàs i papàs que van estar en esta Festa, la senten com a seua…
Com a mamàs i papàs que som.
Este article pretén expressar (encara que resulte complicat) totes eixes emocions que sentim des del punt de vista d’una mare o un pare en relació a la Festa de Graduació d’Infantil, i ens agradaria que esta narració en primera persona, cada una de les mamàs i papàs que van estar en esta Festa, la senten com a seua…
” Fa tres anys entrava En El Col·le. Ho vaig vestir amb l’uniforme verd i portava el “saquet” amb l’esmorzar i una botelleta d’aigua. Ell se sentia com un “mayor”. Començava el cole de majors. Imagine que sentiria moltes emocions, però estic segur que por, tenia jo més que ell… Hui s’ha “graduat” i durant estos 3 anys, són inenarrables les emocions: nervis per un festival, alegria per veure cada matí a les seues amigues i amics de classe, eixe regal del dia de la mare que pengem en la nevera com el major tresor, eixes primeres paraules llegides, eixes primeres sumes comptant amb els dits…en conclusió, sentir que s’està formant una personeta.
Durant el Festival, intentes no plorar, però aleshores et gires a un costat, veus una mamà de “tu clase” plorant a moc tendido…i et solidaritzes i comencen a eixir-te les llàgrimes. El teu fill està ací dalt de l’escenari, davant de 300 persones amb el seu uniforme “de guapo” del cole, el seu birret i la seua beca, i davant de les seues tutores durant Infantil, Mª Eugenia i Francisca, i el “teacher”, les persones que els han acompanyat en el seu camí i que ja formen part important de la seua vida, i clar, dónes regna solta a les emocions. Els veus en eixe escenari i et passen per davant muntons de moments viscuts…
I ja per a rematar-nos, l’equip d’Infantil, prepara un vídeo que ens mostra com ha anat creixent, com s’ha anat convertint en el que és hui. I clar, tots amb la lagrimita…
En definitiva, sent agraïment per cada una de les persones que han format part de la seua Educació en esta etapa, sense oblidar-nos de Mª Esther que els acompanya en el seu despertar religiós.
Ell se sent part d’este gran Col·legi. Forma part d’este gran Col·legi.
I el millor de tot, és que este camí, acaba de començar. I sí, sense donar-nos compte, el nostre fill/a estarà en Batxillerat, a punt d’anar a la Universitat o estudiar el que li abellisca per vocació. I llavors recordarem cada moment d’este camí en Trinitàries, i com no d’esta preciosa etapa d’Infantil.”
Moltes grácies a tots el que formeu esta gran familia educativa.
D’un pare orgullos…
